No sé meditar

Meditar és una activitat natural. Tots tenim de naixement la facultat de desconnectar el pensament per tal de trobar el necessari repòs interior, però la intensitat de les experiències emocionals que es viuen en la societat actual fa que la majoria hagi oblidat el camí per arribar-hi.

Com que és una facultat natural, hi ha molts mètodes vàlids per a recuperar-la de nou, alguns més eficaços que altres. Amb tot el respecte per les diferents tradicions, proposo aquí un procediment elemental que pot permetre descobrir per un mateix els beneficis de la meditació:

El propòsit és calmar el pensament, silenciar-lo o simplement no fer-li cas, estar en temps present, aquí-i-ara, estar plenament conscient… Se’n diu meditació o, en versió light, mindfulness. En tot cas, aconseguir-ho demana una mica de voluntat perquè la ment esvalotada té dificultats per concentrar-se; la tenim en contra, no vol resoldre la situació, com si ja li anés bé aquell estat hiper-excitat en el que ens té subjugats.

Primer passem pel lavabo i buidem. Després seiem confortablement, de tal manera que l’esquena quedi dreta sense esforç i que el cos no ens demani canviar de posició en tota l’estona. Tanquem els ulls i fixem la mirada interior entre les celles o a la punta del nas. Acte seguit observem la respiració a les narius, com entra i surt tota sola, sense esforç. El silenci és perfecte, però si l’ambient ens distreu i posem música, recomano https://goo.gl/sfKNDS

És feina mantenir la mirada i observar l’aire, però paga la pena. L’amígdala del cervell es tranquil·litza, la respiració es fa pausada i profunda i sentim la pau que hi ha en el nostre interior. La ment intentarà de nou pensar en les seves coses, però és aquí on entra en joc la voluntat, que no li fa cas i torna a posar l’atenció en la mirada i en la respiració, tossudament. Es pot començar amb un minut sencer de pràctica i notar la diferència. Amb quinze minuts cada dia la por desapareix; de propina tindrem millor memòria, concentració i autocontrol.

El truc està en no oposar-se a res, ni tan sols als pensaments; els deixem passar sense parar atenció en ells. És possible que el mantra més potent sigui l’actitud “tant se me’n dóna” davant de qualsevol pensament, soroll, picor o el que sigui. Observarem que qualsevol input origina un pensament, és la mecànica de la ment, a la que no tenim per què fer-li el més mínim cas. Si posem un despertador (que no faci tic-tac) ens alliberarem del frustrant pensament “ja és l’hora o no encara?”.

Si t’agraden els dibuixos animats això et pot resultar inspirador. L’autor coneix la Marató de Silenci i ens ha comunicat el seu suport. De fet ens ha autoritzat a fer-ne la versió en català, però haurem de trobar una estona. Aquí hi ha una versió castellana poc elaborada, però s’entén prou bé.